La intel·ligència d'un col·lectiu no és la suma dels seus membres: emergeix de la qualitat de les connexions entre ells.
Com un estol d'estornells que es mou com un sol cos sense cap líder que el dirigeixi, els grups humans poden generar comportaments col·lectius sofisticats a partir de regles simples de relació i confiança.
La tecnologia pot afeblir aquesta intel·ligència —fragmentant l'atenció i concentrant el poder— o pot enfortir-la, facilitant que la informació flueixi, que les decisions es distribueixin i que la cooperació sigui més fàcil que la competència.
Dissenyem eines que fan visible el col·lectiu, que reparteixen la capacitat d'actuar i que converteixen la coordinació en una propietat natural del sistema.