Modelització holística
Representa un sistema sencer —un territori, una organització, un problema— en un model geomètric on cada dimensió ocupa el seu lloc. Permet veure el conjunt abans de tocar les parts.
Principi 03 · Sistemes complexos
Investiguem i desenvolupem tecnologia des de la visió sistèmica per comprendre i actuar en sistemes complexos i impulsar-ne el desenvolupament regeneratiu.
Els reptes que importen —la salut d'un territori, la viabilitat d'una organització, la transició ecològica— no són problemes aïllats sinó sistemes vius d'elements interdependents. Actuar-hi sense entendre'ls sovint desplaça el problema en lloc de resoldre'l.
La visió sistèmica és la disciplina de modelar la realitat per fer visibles les seves dinàmiques: els bucles de retroalimentació, els punts de palanquejament i les conseqüències no evidents de cada decisió.
Aquesta mirada té una tradició: la cibernètica, la ciència de com els sistemes —vius, socials o tècnics— s'autoregulen a partir de la informació que hi circula i dels seus circuits de retroalimentació. Norbert Wiener la va fundar als anys quaranta; Heinz von Foerster hi va incloure l'observador, que també forma part del sistema; i Stafford Beer la va portar a les organitzacions amb el Viable System Model i el projecte Cybersyn, que a Xile volia coordinar en temps real les empreses públiques del país. En recollim el fil: tecnologia que ajudi els sistemes a autoorganitzar-se, no a ser controlats des de fora.
Amb aquesta mirada, la tecnologia —i especialment la intel·ligència artificial— es converteix en un instrument per representar sistemes complexos i explorar com intervenir-hi amb saviesa.
La visió sistèmica es fa eina a Arkadium, el nostre model de saviesa artificial. Uneix un model geomètric del coneixement, el Meta-Globàlium, amb intel·ligència artificial per comprendre sistemes complexos i decidir-hi millor. arkadium.ai →
Representa un sistema sencer —un territori, una organització, un problema— en un model geomètric on cada dimensió ocupa el seu lloc. Permet veure el conjunt abans de tocar les parts.
Estructura el coneixement com una xarxa d'elements interconnectats i en fa visibles les dependències, els circuits de retroalimentació i els punts de palanca que d'una altra manera quedarien ocults.
Fa servir la intel·ligència artificial per explorar com respon un sistema a una intervenció abans de fer-la, i anticipar-ne els efectes secundaris i a llarg termini.
Proposa criteris perquè la intel·ligència artificial comprengui els sistemes vius en lloc de simplificar-los, i que les seves recomanacions respectin l'equilibri del conjunt.